Quan un Pokémon s’entrecreua a la teva vida

No fa ni un mes que sortint de sopar de la Vermuteca de Mirasol em vaig endur una desagradable sorpresa. El meu cotxe, que el tenia ben aparcat, havia estat envestit per un tanc conduït per un nen que amb prou feines deuria arribar als pedals i que s’hauria despistat mentre caçava Pokémons. Degut a l’accident i com que el seu tanc va quedar inutilitzat, els tres nens que l’ocupaven es van veure obligats a trucar a la policia local per informar dels fets. Per sort no van necessitar cap ambulància, ja que cap d’ells no va prendre mal.
Així doncs, quan hi vaig arribar, ja estava muntada tota la dantesca escena, amb el meu cotxe esmicolat, tot i esperant-me com si fos un convidat de pedra d’obligada assistència, per poder fer la foto final amb tots els protagonistes presents.
Em va sobtar, in situ, la poca traça i falta d’educació d’un dels dos agents que hi era present i la manca d’empatia del nen del tanc, ja que semblava que tot allò fos una gran festa per ell. Més enllà, m’ha descol•locat de forma absoluta la pràctica mafiosa que utilitzen les companyies d’assegurances en declarar sinistres totals amb absoluta facilitat i impunitat.
Recentment havia invertit gairebé dos mil euros en reparacions per tenir el cotxe a punt, però en tenir una matricula antiga, els Al-Capones i companyia de les asseguradores només me n’ofereixen dos-cents.
L’edat dels tres nens calculo que fregava els divuit anys, molt més que la seva edat mental, per descomptat. Tant de bo aquesta experiència els hagi servit per portar el seu tanc amb una mica més de responsabilitat, cosa que malauradament dubto. Hi ha molts Pokémons per capturar i amb el cotxe s’hi arriba més ràpid.
Finalment, jo m’he hagut de comprar un altre cotxe i mentre espero que cap altre Pokémon es creui en el meu camí, prenc nota de segons quin jovent tenim, de l’educació de segons quins agents i de les pràctiques mafioses de les asseguradores.