Hi ha moments que marquen la vida de les persones i, fa poc vaig viure’n un d’aquests moments. Aquests moments són sovint inesperats: n’hi ha de bons i de dolents, poden semblar insignificants per la resta de la gent, petits fins i tot, però quan apareixen, esdevenen un punt i apart a la vida. Són aquells moments que queden enregistrats en el cervell i passen a ser importants quan un fa repàs de la seva vida.
El passat 17 de setembre vaig participar a la travessa de muntanya Matagalls-Montserrat i ho vaig fer acompanyat del Robert i del Jordi, tots tres en representació de la Penya Blaugrana de Sant Cugat. Al Robert ja portava anys intentant convence’l que la fes, però per diferents motius mai havia pogut. En Jordi ja l’havia fet tres o quatre vegades. Per mi era la sisena però la vaig iniciar amb la mateixa il•lusió que la primera.
Un parell de torcedures de turmell abans dels deu primers kilòmetres no eren uns bons auguris pel Robert, i tot feia pensar que hauria d’abandonar poc després. El turmell va aguantar, i així vam arribar gairebé a la meitat del recorregut, a Sant Llorenç Savall. La Yolanda ens esperava amb un càtering que ens va estalviar la llarga cua de l’avituallament previst per l’organització. En Jordi, tot i trobar-se físicament bé, va decidir acabar en aquell punt la cursa i marxar amb la seva parella aprofitant el cotxe.
Així, en Robert i jo vam seguir, pas a pas, entre confidències, acudits, ànims mutus i algun renec, fins arribar a Montserrat, un cop recorreguts els 81,4Km que conforma aquesta mítica travessa. Per molt temps que passi, aquesta vivència ja forma part d’un dels millors records de la meva vida. Espero que també de les seves!
I és que cal saber gaudir d’aquests moments quan un se’ls troba, coneixeu els vostres?