Recordeu quan Sant Cugat estava en ple boom urbanístic? Era més que habitual veure les façanes de les comunitats plenes de cartells d’immobiliàries anunciant la venda o lloguer dels habitatges. Us heu fixat que ara, per molt que busqueu, no se’n troba ni un de sol d’aquests cartells? Aquí us n’explico el motiu…
L’okupació se’ns ha venut els darrers anys per bona part de la classe política i de la societat catalana com un moviment necessari i just. Qualsevol que s’atrevís a qüestionar el discurs antiokupa era titllat d’especulador i d’immoral. Això, entre d’altres coses, ha provocat una relaxació absoluta en aquest sentit per part de l’Administració i dels ciutadans.
Faig un parèntesi per transmetre el meu més absolut menyspreu pels bancs que han executat desnonaments a gent gran, famílies amb nens petits i altres situacions completament injustes. Aquest article no parla d’això.
Les immobiliàries ja no pengen un sol cartell al carrer ni tampoc posen cap foto als webs que permeti identificar la ubicació de la llar. I no ho fan per por a l’okupació, on les màfies controlen i gestionen aquest mercat “alternatiu” immobiliari que malauradament ja està arrelat i normalitzat a la nostra societat.
I com que aquest és un mercat a l’alça, aquestes màfies ja no es conformen a proporcionar pisos buits de bancs. Ara han hagut d’ampliar el mercat per donar abast a la gran demanda. Degut a aquest fet, tots som candidats potencials de ser okupats.
Les poblacions limítrofes a Sant Cugat ja compten amb centenars de casos de pisos i cases okupades. Serà Sant Cugat la propera?