Conseqüències de la llei del totxo

Des del més absolut desconeixement del funcionament de l’arquitectura urbana em sobta enormement com és possible que carrers que s’han construït relativament fa poc temps estiguin completament destrossats.
Vollpalleres i Can Mates lideren, segons la meva percepció, aquest dubtós llistat de carrers en mal estat a Sant Cugat. Si algú en té algun dubte del què estic dient li proposo que vagi des del Mercadona nou de Volpalleres fins l’estació. O que simplement faci una passejada pels carrers d’aquestes dues zones.
No tinc ni idea del motiu pel qual barris nous estan en tan mal estat al poc temps de la seva construcció, però posats a especular jo apostaria per un conjunt de circumstàncies: massa celeritat quan es van construir aquests barris, mà d’obra inexperta (era l’època del totxo on tothom deia que en sabia), material de poca qualitat, i escàs pressupost de manteniment tots aquests anys posteriors a la seva construcció ja que imagino que no estava previst que en tan poc temps es degenerés tot tan ràpidament.
Entenc que el consistori hagi hagut de passar per uns ajustos pressupostaris molt severs els darrers anys per intentar reduir al màxim la despesa degut a la greu crisi de la que encara ens estem recuperant, però és evident que Can Mates i Volpalleres necessiten una actuació urgent i que ja no es pot demorar gaire més temps.
Aquesta actuació hauria de ser urgent, global, de qualitat, que encaixés amb l’entorn, i per sobre de tot, segura tant pels vianants com pels vehicles. Potser abans de tornar a invertir en carrers intel•ligents hauríem d’invertir intel•ligentment en els carrers.