Avui que és Nadal mana la tradició que totes les famílies hagin d’estar reunides per dinar al voltant d’una gran taula en un ambient de pau, harmonia i molt d’amor. Però en molts casos no és així. Aquestes festes, i el Nadal com a pilar de totes elles, s’han convertit en un gran negoci consumista al qual si li calgués un patrocini, de ben segur que els d’ El Corte Inglés aixecarien la mà els primers.
Per seguir amb la dèria consumista i mancada de valors, ja són moltes les famílies que no volen oferir la seva llar per compartir-la amb la resta de familiars durant aquests dies tan assenyalats. La part positiva d’això és que els restaurants de Sant Cugat estaran plens a vessar els dies de festa, cosa que fa uns anys era del tot impensable.
I és com si a tothom ja li anés bé trobar-se en un lloc neutral, on les armes s’hagin de quedar a l’entrada, les distàncies entre els comensals siguin les prudents, les converses orientades segons conveniència, i on els plats bruts ja no calgui que els renti ningú, si més no, els d’aquest any. Del proper, Déu hi donarà.
Personalment, gaudiré d’una taula rodona, amb poema de Nadal recitat a sobre de la cadira, i amb els éssers estimats de la família que la vida m’ha permès tenir-hi a prop. Tan de bo mai hàgim d’acabar en un restaurant fred i neutral, però si amb això poguéssim reunir la part de família que ens falta, de ben segur que hi aniríem i de passada potser recuperaríem la fe en el Nadal. Tan de bo l’any vinent els meus fills puguin ser a prop meu, aquest any, malauradament, no hi seran.
Que tingueu unes Bones Festes!